Blog Image

KANIKROSS

SECCIÓ KANIKROSS

Activitats de la secció KANIKROSS de AEMdeKP

8 de febrer de 2015 Canicross Vallbona d’Anoia

LES NOSTRES SORTIDES Posted on 05 Mar, 2015 23:19:20

Bona participació de la secció de Canicross de AEMdeKP al Canicross Vallbona d’Anoia, 10 corredors del club han participat i hem fet dos podiums, la Lola amb júnior i la Fani amb màsters.
dia màgnífic, amb molt sol, llàstima del fort vent…
Moltes gràcies a tots els que vau venir a donar ànims!
Comentaris: Eduard Iglèsias

Les fotos


el video



21 de desembre del 2014 Sortida entrenament i iniciació Canicross

LES NOSTRES SORTIDES Posted on 05 Mar, 2015 23:17:28

Continuem animant a nous socis de AEMdeKP a practicar l’esport del canicróss. Aquest diumenge hem fet una sortida pels voltants de KP, entrenant nosaltres i els nostres companys de curses, i anem tenint noves incorporacions al KanikrossKP.
Hem fet una volteta de uns 9km i, com sempre, l’ambient ha estat genial!
Comentaris: Eduard Iglèsias

Les fotos



07 de desembre de 2014 Canicross i cursa de Les Vinyes del Penedes.

LES NOSTRES SORTIDES Posted on 05 Mar, 2015 23:16:05

Canicross “Entre Vinyes” a Vilafranca del Penedès 2014 El passat diumenge dia 7 de desembre uns quants representants de l’AEMdeKP de la secció KANIKROSS KP, varem assistir a la 3ª edició del Canicross entre vinyes a Vilafranca del Penedès. Un canicross organitzat per la Unitat Canina de Rescat de la IPA (International Police Association) Penedès-Garraf, amb caire benèfic però sense menysprear la professionalitat i dedicació que es podia apreciar al participar-hi. Amb diferents temps de sortida també havien organitzat dos curses de muntanya amb recorreguts de 7 i 12Km.
El canicross constava d’un recorregut de 7 km amb sortida i arribada a la zona esportiva de Vilafranca del Penedès, majoritàriament per pistes forestals i alguns corriols, sense poder evitar alguns trams curts d’asfalt. La exigència de la proba la determinaven els 400 metres de desnivell positiu acumulat i algun tram tècnicque els organitzadors havien assenyalat de manera molt eficient i fins hi tot dotat d’assistència activa (personal) i passiva (reixat) per tal que els corredors no prenguessin mal.
La participació dels membres de l’AEMdeKP va ser envejable, en total érem 7 socis +2 que s’afegiran en breu (esperem). Tots vàrem poder gaudir de la cursa al màxim, tothom fent un bon paper i deixant un bon regust de boca a gust de cadascú. Cert és que també en vam gaudir col•lectivament, agermanats per molts motius (afició al canicross, AEMdeKP,…) donant sense voler una imatge d’unitat, d’equip i de família que de ben segur vam ser enveja de més d’un. Així doncs, tot i faltar membres “importants” de l’equip de canicross per motius més que justificats, a Vilafranca hi hem deixat petjada! Com a lliçó de perseverança i esforç, cal que fer esment de la gesta de la Lola, que ha debutat en aquesta cursa acompanyada únicament per la seva estimada “Lia” i aconseguint una molt ben merescuda 2ª posició de la seva categoria, així doncs, només amb 9 anys ja s’ha estrenat al món del canicross pujant al podi. Felicitats Lola!
La classificació dels qui hi participàrem és la següent:
22 David Garcia Hidalgo – M KANIKROS KP – M.SENIOR (0:36:33)
26 Jordi Claramunt Alcoberro – M AEMDKP – M.SENIOR (0:37:26)
31 Josep Sanchez Malet – M KANIKROSSKP – M.SENIOR (0:38:09)
32 Joan Farré Gamez – M INDEPENDENT – M.SENIOR (0:38:10)
55 Jaume Gabriel Bisbal – M KANIKROSSKP – M.MASTER (0:42:18)
60 Ramon Mena Pache – M KANIKROSS KP – M.SENIOR (0:42:49)
68 Xavi Sánchez Soler – M KANIKROSS KP – AEMDEKP – M.SENIOR (0:46:13)
71 Sonia Buades Vidal – F KANICROSSKP – F.MASTER (0:46:42)
91 Lola Pelayo Ruiz – F CANICROSS CAPELLADES – F.JUNIOR (0:56:52)
El total de participants en la disciplina de canicross va ser de 95 corredors A la cursa de muntanya de 7km, també hi va haver representació de l’AEMdeKP, per part de l’Eduard i el seu fill Eudald. L’Eudald també es va guanyar una molt merescuda 2ª posició de la seva categoria, però això ja son lletres per una altre secció.
Comentaris: Xavi Sanchez i Soler

fotos de la cursa


fotos del club


el video



04 de març del 2014 VI CURSA CANICROS – PUIGVERD –

LES NOSTRES SORTIDES Posted on 05 Mar, 2015 23:11:23

El passat diumenge dia 2 de març, a les 8 del matí, a la plaça Jacint Verdaguer (plaça del Tall de Conill pels vilatans capelladins) l’Eduard, el Bop, Jo mateix i la Txeta vàrem pujar-nos al cotxe per començar un viatge de 100Km fins a Puigverd (Lleida). Allà feien el canicross Cotècnica Màxima, una prova esportiva de 10Km amb un desnivell positiu d’uns 150m, per gaudir corrent amb els nostres companys peluts.
Com sempre passa en aquestes situacions, gaudírem d’un viatge d’una hora aproximadament per xerrar, comentar i explicar-nos vivències, experiències i aventures per tal de distreure les nostres ments dels nervis inevitables previs a una cursa. D’aquesta manera el viatge es va fer molt agradable i profitós (sobre tot per part meva), l’Edu em va donar alguna classe magistral dels petits detalls que poden ajudar a fer una cursa més agradable (hidratació, alimentació, tècnica,…). Paral•lelament el Bop i la Txeta descansaven en silenci dins el transportí, possiblement comunicant-se amb llenguatges imperceptibles pels nostres sentits tant poc “evolucionats”.
Un cop a lloc, començàrem per encaminar-nos cap a la carpa de Maxima, on hi havia el veterinari per comprovar la salut dels nostres companys, passar el lector de microxips per verificar la identitat i per últim fer una marca amb un colorant un cop passat el reconeixement sanitari.
Un cop el Bop i la Txeta foren “marcats” com si d’un xai sanejat es tractés, començarem a passejar tots quatre per tot el recinte esportiu on hi havia la màxima activitat i l’arc d’arribada de les diferents disciplines esportives que es realitzaven.
Així doncs vam presenciar les curses infantils, les sortides del cross de 6km i del de 10km. Tot això només va servir per incrementar el meu estat nerviós, els dubtes venien al cap amb tanta facilitat que feien trontollar la serenitat. Per sort, el temps va passar i de cop ja es van fer les 11. Tots els participants del canicross ens vàrem situar darrere de l’arc de sortida, esperant la bocinada que ens faria arrancar l’asfalt com si de sobreviure es tractés.
“Bocinada i sortida molt ràpida, els nervis son a flor de pell, gossos que es creuen, línies que s’enreden, mossegada a l’aire per l’esquerre, crits per tot arreu, espectadors efusius que enriqueixen la contaminació acústica del moment,…
Ja ha començat el moment del tot o res, l’Edu i el Bop els perden ràpidament, han començat molt forts, la Txeta m’estiva amb totes les seves forces per tal de no perdre el seu company pelut i alhora preocupada per tots aquells quadrúpedes que estan compartint aquest moment però que ella no coneix i fan aparèixer totes les seves pors i temors. Salvem la situació retirant-nos a ritme constant però còmode a la banda dreta del recorregut, deixant així espai suficient per que cada equip trobi el seu espai. Per desgràcia per mi, el dia ha millorat, la boira ha escampat i el sol fa acte de presència escalfant l’ambient. La samarreta tèrmica que porto ara em fa molta nosa, però ja és tard per fer canvis.
Passem un kilòmetre i mig sobre ferm asfaltat, la major part d’aquest per dins el poble, passada aquesta distància entrem al que serà el sòl que ens acompanyarà tot el recorregut, o sigui pista de terra i pedres fins al final. El recorregut és poc exigent, planejant fins al kilòmetre 4 on trobem la primera pujada que la salvem amb molta comoditat, tornem a planejar mig kilòmetre més i comencem a enfilar la part considerada més dura de tota la cursa fins a coronar el turó. Arribem a fer el cim amb certa fatiga, deixo a la Txeta beure aigua i refer-se una mica ja que ho te ben merescut, ha estat tibant de la línia com una campiona, esforçant-se més a cada passa que donàvem. Hem aconseguit avançar molts corredors que han estat derrotats pels graus d’inclinació o be traïts pels seus pensaments.
Ara toca baixar, potser una de les pitjors parts per mi, la meva inseguretat i certes complicacions als genolls més l’energia de la Txeta em fan adoptar una posició molt conservadora. Darrere meu s’apropen alguns dels corredors que havíem aconseguit avançar durant l’ascens, comencem el típic joc de avançaments a l’estil de les pel•lícules de persecució americanes. Finalment a 1,5km de finalitzar, decideixo anar a totes i no deixar que passi cap dels corredors que anem a un ritme similar per davant meu, així doncs comencem una escapada en solitari que de ben segur afebleix les ments dels que anaven amb nosaltres, en un instant arribem a la meta, un canvi de colors ens meravellen, i es que tanta estona corrent per sobre de terres marronoses i àrides contrasten molt amb el terra verd de la gespa del camp de futbol on hi ha l’arc d’arribada; les ovacions ens fan aparèixer els sentiments i passem la línia de meta amb un gran somriure, JA HEM ARRIBAT!
L’Edu i el Bop ens venen a buscar, l’Edu amb el somriure a la cara ens felicita per la cursa, però el millor està per arribar, ell i el Bop han fet una molt bona cursa, fent nº 1 de podi per categoria veterà A. Una cursa, una experiència i una vivència difícilment oblidable per tots quatre, un matí genial!”
Així doncs ens vam esperar al moment màgic de pujar al podi, l’Edu i el Bop se’l tenien ben merescut i suat. MOLTES FELICITATS!
De tornada a Capellades, les converses eren totalment diferents a les d’abans, ara la gran majoria de comentaris estaven relacionats amb la cursa i les vivències en cursa. Alhora, fent us de les noves tecnologies, ens vàrem assabentar que un altre tàndem de l’equip també van fer un podi, si, el Toni i la Tres van pujar al primer del podi per categoria en el canicross de Cercs.
Aquí us deixo aquestes paraules que mostren la felicitat i alegria personal i d’equip viscudes en terres lleidatanes!



03 d’octubre del 2013 Canicross Gosnet d’Hostalric.

LES NOSTRES SORTIDES Posted on 05 Mar, 2015 23:05:19

Cursa molt ben organitzada, paisatge de ribera amb camins de pollancres, i volta medieval per la fossa del castell, ha fet un temps genial per córrer, i que puc demanar més si és la primera cursa que la Tres no se m’atura a defecar ! Crec que som dels 8 primers…. No han sortit classificacions.
Comentaris: Toni Argelich



13 de març del 2013 III canicrós d’Igualada últim de la temporada i puntuable per la Lliga catalana de CANICRÓS.

LES NOSTRES SORTIDES Posted on 05 Mar, 2015 23:04:04

Quedem a les 8 del mati a la Font Cuitora, el Toni, la Sònia, el Francesc i l’Eduard, amb els nostres respectius gossos La tres, La Nike, La Conca i el Bop, marxem cap a Igualada, a passar el control veterinari i recollida de dorsals, un cop passat els controls escalfem una mica fins esperar la sortida, aquest any es van fer dues sortides, Federat i no Federats.
Es un espectacle de veure, Els Gua-Gua cada cop son més forts, fins que de cop i volta i sense sentir res de res veus que ja han donat la sortida, la cursa es de 10,6 km ben tècnics amb sortida i arribada a les instal•lacions del Club Amics del Gos, els primers 4km eren en pujada dura fins arribar al cim de la muntanya del Puig Aguilera a 640 m d’altitud i la resta en baixada, tècnica i dura fins arribar al pla, fem uns 2 kilòmetres i ja som a l’arribada.
Molt bona cursa i la sensació de tots va ser de repetir-ho.
desnivell acumulat 836 m.
Comentaris: Eduard Iglésias

Les fotos



10 de febrer del 2013 CANICROSS Vallbona d’Anoia

LES NOSTRES SORTIDES Posted on 05 Mar, 2015 23:02:28

Sona el despertador, aixeco el cap, miro al Xavi… és diumenge… potser avui sortirem a córrer junts, però…
Estem al cotxe i no sé on anem, però a córrer crec que no ja que anem tota la família junta. El cotxe es para i obren una porta, m’arriben moltes olors, i entre totes me n’adono que els meus companys de camins son a la vora. S’obre el maleter, em corden la corretja de passeig al collar i faig un bot, quina il•lusió, al carrer hi ha la Tres, el Bop, el Pic i la Nike, tots enganxats amb les corretges de córrer amb els seus respectius bípedes (el Toni, l’Eduard, el Jordi i la Sònia).
L’olor de l’entorn se’m fa familiar i, fent una mica de memòria recordo que passàrem per aquesta zona farà uns 15 dies tot investigant el recorregut d’un canicross; ara lligo caps, avui és diumenge 10 de febrer, el gran dia! el debut per la majoria dels meus companys en una cursa.
Tinc un garbuix d’emocions, alegria, excitació, nerviosisme, etc. i puc notar que la compartim la majoria dels presents, a diferència però, tinc un sentiment de tristor i ràbia pel fet de no poder participar-hi , serà qüestió de tenir paciència i esperar que acompleixi l’any.
Anem tots cap a l’arc de sortida, em creuo amb musells llargs i curts, cues esponjoses i d’altres fines com un llapis, potes infinites i d’altres ridícules, mirades nervioses i de profundes, i, es que està ple de cans com jo, 46 dels quals estan inscrits i sortiran a divertir-se arrossegant als seus companys humans, traçant un recorregut de 5km per Vallbona d’Anoia i els seus voltants.
Sonen les 10 del matí, els meus amics ja fa unes 2 hores que estan a Vallbona per passar les revisions oportunes i agafar els dorsals, però ja ha arribat el gran moment. Es van preparant els grups de sortida, suposo que per evitar possibles embolics i accidents, la organització ha decidit que donaran sortida a grups de 6 a intervals de 3 minuts. Els primers de la nostra colla son el Bop i la Tres amb l’Eduard i el Toni a remolc. Jo me’ls miro des d’uns metres més enllà on podré veure com surten en direcció a mi, estan encaixonats en una mena de carrils on no poden veure’s entre ells, a banda i banda tenen a altres col•legues. Des de la meva posició, però, puc veure la cara de tots els corredors on els hi puc llegir nervis, preocupació i sobre tot, molta incertesa. D e sobte, uns sons trenquen les distraccions i carreguen l’atmosfera de tensió, és el compte enrere, els humans ara se’ls nota més nerviosos i concentrats que mai, fins que arrenquen tots a córrer. La Tres intenta sense èxit anar cap a l’esquerra en busca del Bop, el Bop surt disparat endavant, jo me’ls miro tot remenant la cua i esperant que em convidin a jugar a aquest joc de córrer, però, a mida que s’apropen puc llegir a la seva expressió que ha començat un joc privat entre ells i els que porten a l’altre extrem de la línia de tir, no cal que insisteixi a mi no m’hi convidaran.
Ara els toca el torn a la Nike, al Pic i a quatre més que no conec, mentre me’ls miro torno a sentir els sons del compte enrere, arriba de nou el moment de la sortida explosiva. El Pic surt com un coet i es marca un avantatge que anirà en augment durant els pròxims 5 Km. La Nike condueix a la Sònia entremig dels altres corredors, esquivant-los com si fes un eslàlom. No cal dir que torno a sentir-me ignorada, se’ls pot veure concentrats únicament pel que estan fent, CÓRRER!
Les sortides amb altres participants seguiran una bona estona, però anem a un lloc on podrem animar als corredors d’una manera més individualitzada, lluny de la multitud.
Als pocs minuts, d’estar a lloc, ja comencem a veure com s’apropen alguns participants, tinc feina per divisar si es tracta d’algun dels nostres. Per sort els nostres humans s’han posat d’acord i porten el mateix tipus i color de pèl, uuups, vull dir samarreta, això m’ajuda a veure que el Bop i la Tres s’apropen tant ràpid com l’Eduard i el Toni els hi permeten. Els hi fem una ovació escandalosa però ells van a la seva, córrer, córrer i més córrer. Poc després passen el Pic amb el Jordi a remolc, concentrats amb la cursa.
Després passa la Nike amb la Sònia, se les veu còmodes i contentes, la Nike no pot contenir-se i se m’apropa per saludar-me, però això te conseqüències i es fa un embolic amb la línia. Un cop desfet l’embolic re emprenen la cursa.
Van passant corredors, nosaltres els animem igualment, però tornem a l’arc de sortida/arribada per reunir-nos amb els nostres i que ens expliquin les vivències.
A la primera que ens trobem és la Nike, està molt tranquil•la amb els de la seva família, tot esperant que li “caigui” un trosset d’aquell entrepà de botifarra que li han donat a la Sònia. Des d’aquí mateix puc veure la resta de l’equip, tots en algun lloc diferent esperant que els humans deixin de comentar les seves vivències en cursa.
Finalment ens reunim tots, la Tres comenta el contratemps amb un fanal i amb els seus budells, el Pic tant seriós com sempre explica la tècnica que ha fet servir per pujar el corriol tibant del Jordi, el Bop que feia de llebre a la Tres i la Nike com ha avançat a un altre participant,… apa, tothom dient la seva i posant-me el caramel a la boca , menys mal que els bípedes del nostre equip decideixen començar a fer les fotos d’equip, aleshores si que no me n’estic, jo també vull sortir!!!
Acabades del fotografies amb els nostres humans amb les seves samarretes noves, ens quedem expectants a les paraules que van dient per uns altaveus, mirant-nos una tarima una mica estranya amb uns símbols que anomenen números (1,2 i 3). Anem sentint que pels altaveus diuen els noms tant llargs que tenen els humans, i aquests s’hi enfilen agafant al seu company de cursa.
De sobte sentim que criden al Toni, l’homos de la Tres. Els ha agafat per sorpresa i el Toni agafa precipitadament a la Tres i s’enfilen a la tarima, concretament sobre del símbol “3” que després m’expliquen que casualment s’anomena igual que el nom de la meva amiga. Una persona se’ls hi apropa i els hi entrega un obsequi. La raó és que han quedat en 3ª posició de la categoria humana sènior masculí.
Però la tarima, que m’han aclarit que es diu pòdium, no es queda sense que hi pugi un altre del nostre equip, ara li ha tocat a la Nike amb la Sònia, però elles s’enfilen una mica més amunt, concretament sobre el símbol “1” que curiosament conserva certa similitud amb la Nike (estilitzats amb faccions angulades). Igualment s’apropa una persona i els hi entrega un obsequi. En aquest cas han quedat en primera posició de la categoria humana de sènior femení.
Per acabar, gaudim tots junts, peluts i pelats explicant-nos les vivències i somiant amb el proper canicross, pensant amb les sortides que farem,…
Comentaris: Txeta Traduït de la llengua canína al català per Xavi Sànchez i Soler

Les fotos



26/01/2013 SORTIDA INNAUGURAL KANIKROSSKP

LES NOSTRES SORTIDES Posted on 05 Mar, 2015 22:59:44

Encara calenta la presentació de la secció de canicross de l’Aemdekp a l’Assemblea de socis, just havien passat 12h! varem fer la primera sortida d’entrenament de Kanikrosskp.
Reunides puntualment a les 8:30 les cinc línies de tir convocades: Eduard/Bob, Sònia/Nike, Jordi/Pic, Xavi/Txeta i Toni/Tres, els cinc corredors i cinc respectius gossos estàvem a punt per fer el recorregut de muntanya: Capellades – Vallbona-circuït Canicross Vallbona-retorn a Capellades, això sí, una mica nerviosos i intrigats per com anirien les presentacions dels gossos i per provar aquesta nova manera de córrer en un grupet més nombrós.
Havíem triat aquest recorregut, evidentment amb la mirada clavada en el debut en cursa de la secció el proper dia 10 de febrer a Vallbona. Aprofitem per convidar-vos a tots!
La sortida , tot un èxit!,nervis i preocupacions es van esvair, tant pel bon dia que va fer, com pel recorregut, i sobretot per la resposta dels gossos, per molts era la primera vegada que corrien plegats i neguitejava la reacció que poguessin tenir…
Però tot va anar com una seda, semblava que ho haguessin fet tota la vida, realment ells també han nascut per córrer!
Posava la pell de gallina veure’ls córrer plegats , costat per costat, esforçant-se, traient les llengües, respectant-se els uns als altres com si fossin un equip consolidat i tot just era la primera vegadaque sortien!
Sembla mentida com et transmeten el seu gaudi per l’esforç, la complicitat que capten en les teves paraules d’ànims, d’indicacions,…
Quan corres canicross hi ha quelcom més que una corretja elàstica que t’uneix fermament al teu gos!
El canicross enganxa!
La nota de la sortida , per unanimitat, un 10!
Secció consolidada i oberta a tothom i a totgos!
Com més serem més riurem!!!”
Comentaris: Toni Argelich

Les fotos